1r de maig: Unitat de classe contra el feixisme.

…I en van dos. Dos 1r de Maig en els quals la pandèmia s’ha ficat fins a la medul·la de les nostres vides, on una altra vegada les manifestacions als carrers es construiran des de la fermesa, compaginant la presència física i virtual, però amb el mateix caràcter reivindicatiu que en el Congrés Obrer Socialista de la II Internacional al París de 1889, quan es va acordar celebrar aquesta jornada de lluita i d’homenatge als ‘Màrtirs de Chicago’ de 1886.

Hem après molt en aquest any dur; vam aprendre que les polítiques neoliberals del capital maten; que el procés de privatització que la dreta executa des de fa anys ha demostrat que teníem una greu manca de serveis sanitaris que protegissin les nostres vides; que la dicotomia entre beneficis i vida l’han resolt en favor del capital, com ocorre en la Comunitat de Madrid i el seu canibalisme privatitzador.

Hem après també que aquells països que no porten en el seu ADN l’Estat de Dret i la protecció social, estan a la deriva; i hem recordat que el feixisme no està mort, sinó que dóna espertenecs per a intentar tornar amb les seves mentides a un període on no existien els drets fonamentals de la nostra Constitució.

És indispensable aprofundir, juntament amb els sindicats de classe, en una legislació de protecció a la salut en el treball, per a evitar que milers de professionals dels serveis bàsics -especialment els sanitaris- paguin amb la seva vida la falta de material i mitjans efectius, així com de protocols que garanteixin la seguretat en el treball.

Sabem que destinant els recursos a salvar l’ocupació en comptes de subvencionar a les grans empreses i a la Banca, com imposen les polítiques neoliberals, aconseguirem que es perdin menys llocs de treball i que les famílies puguin suportar millor aquesta terrible crisi.

Hem treballat al costat dels sindicats per a posar en marxa reivindicacions històriques d’anteriors 1r de Maig: l’Ingrés Mínim Vital, el suport als sectors més afectats per la COVID, pressionar perquè les polítiques de la Unió Europea no repeteixin l’austericidi, sinó que busquin una Europa més cohesionada i social, establint polítiques efectives per a lluitar per la igualtat salarial de gènere o contra els falsos autònoms.

Ara sabem que es pot defensar el salari diferit dels treballadors i les treballadores del nostre país, establint polítiques de protecció al consumidor enfront de les grans multinacionals.

I hem après a fer tot això de la mà de multitud de col·lectius, des dels sindicats fins a les marees en defensa de la Sanitat o l’Escola Pública, als carrers amb les manifestacions feministes o en defensa de les pensions; defensant el dret a l’habitatge, enfrontant-nos a la Banca i els seus inhumans desnonaments, o fent més efectives les actuacions de la inspecció de treball.

Tot aquest aprenentatge l’hem portat a la política perquè les seves reivindicacions es converteixin en llei i creant xarxes de suport per a totes elles.

Però encara queda molt per fer i per això des d’Esquerra Unida defensem i exigim els drets que reclama la majoria social. Hem d’enfortir-nos enfront de l’intent del capitalisme de reinventar-se després de la pandèmia.
Aquest és un 1r de Maig per a pressionar a aquells que pretenen imposar noves retallades després de la COVID, els qui pretenen reduir els drets laborals conquistats durant anys, els qui volen frenar la nostra lluita per la igualtat efectiva en l’àmbit laboral.

Ens enfrontem a aquells que aposten per anul·lar o reduir la capacitat d’intervenció en les organitzacions de classe per a aprofitar la crisi i establir una reducció de salaris generalitzada.

Des d’Esquerra Unida exigim en aquest 1r de Maig frenar les noves deslocalitzacions de sectors fonamentals de la nostra economia. No és admissible que les multinacionals s’embutxaquessin ingents quantitats de subvencions tretes dels nostres impostos i que ara decideixin tancar instal·lacions completes per a maximitzar beneficis o reduir ocupació a través de EREs. No permetrem que condemnin a comarques senceres a la desocupació i a la misèria. Reivindiquem una política industrial que ens tregui del bucle de la dependència gairebé absoluta del sector serveis i del turisme.

La Banca privada continua augmentant els seus beneficis a força de destruir ocupació. Ja van més de 100.000 llocs de treball perduts en el sector en els últims deu anys, malgrat la injecció de diners públics a través de subvencions directes (Bankia i les seves successives fusions) o indirectes (el deute de 35.000 milions de l’anomenat ‘banc dolent’ que va crear el PP que ens ha esclatat en la cara) A aquesta sagnia se li suma ara CaixaBank i BBVA, amb prop d’11.000 acomiadaments entre totes dues entitats.

És possible una altra política que reparteixi la riquesa i per a això cal fer més fortes als treballadors i treballadores a través dels seus sindicats i amb ells, igual que van fer ja els sindicalistes de Chicago, exigir un món més just i igualitari.

VISCA LA JUSTÍCIA SOCIAL
VISCA LA CLASSE OBRERA
VISCA EL 1r DE MAIG