MANIFEST EUCAT 14 D’ABRIL: 95è ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA
El 14 d’abril de 1931, el poble d’aquest país va fer possible allò que semblava impossible: sense una sola bala, va tombar una monarquia corrupta i va obrir les portes a un projecte de transformació profunda. La Segona República va portar el sufragi universal, l’educació laica i gratuïta, els drets de les dones, l’autonomia per als pobles oprimits. Va imaginar, per primera vegada, un país en la que la dignitat no fos un privilegi de classe. Per això, en dies com avui, cal recordar que, tot i que aquell projecte va ser assassinat pel feixisme, les seves idees van sobreviure en la memòria de les i els que van resistir en l’exili i en la clandestinitat.
Avui, quan la dreta i l’extrema dreta tornen a posar en qüestió drets que semblaven consolidats, com el dret a l’avortament, l’educació pública de qualitat, la memòria democràtica, o tenir uns serveis socials dignes. Reivindicar aquell llegat és alhora un acte de resistència i una aposta de futur. Perquè no ho oblidem. Van ser governs republicans i d’esquerres els que van construir els pilars de l’estat del benestar. I és la mateixa dreta que va aplaudir el franquisme, o que en va heretar l’estructura, la que avui en vol desmuntar els fonaments pedra a pedra.
Però la memòria, per si sola, no és suficient. Cal tenir l’honestedat per mirar el present de cara. I per fer-ho, cal entendre que venim d’una transició imposada, pactada amb els hereus del franquisme, i que realment mai no va suposar una ruptura democràtica. Un règim construït des de dalt, amb la monarquia com a peça central, pensat per preservar els privilegis dels de sempre sota una nova façana.
No és casualitat, doncs, que avui milers de famílies no puguin pagar el lloguer. Que els joves sàpiguen, amb una certesa amarga, que viuran pitjor que els seus pares. Que la sanitat pública s’ofegui per l’infrafinançament crònic. Que els salaris no arribin a final de mes mentre els beneficis empresarials baten rècords any rere any. I que l’emergència climàtica avanci, silenciosa i implacable, mentre les respostes institucionals continuen sent tímides i insuficients. Aquest sistema no ha fallat, perquè mai ha estat fet per a la majoria.
Des d’EUCAT entenem que cap retoc superficial no serà suficient, sinó que el problema és estructural i la resposta ha de ser-ho també. Per tant, cal una República. Una república que reconegui l’habitatge com un dret i no com una mercaderia. Que garanteixi una educació i una sanitat públiques, universals i de qualitat. Que distribueixi la riquesa. Que retorni el poder real a la ciutadania i als pobles. I que rendeixi comptes davant de les persones, i no davant dels mercats.
La República no és nostàlgia. És un programa de futur escrit en present.
El 14 d’abril ens recorda que un altre món és possible, perquè ja el vam començar a construir una vegada. Avui, com llavors, toca construir-lo junts.
Visca la República!
