Per a Esquerra Unida, cada dia són 8 de març, així que avui volem posar en valor i visibilitzar la lluita diària de les dones al llarg del món per aconseguir un món on totes les persones puguem desenvolupar- nos plenament.
Un món cada vegada més deteriorat pel que necessitem revolucionar i canviar lògiques normalitzades que el fan malbé i ens fan malbé.
L’any 2023 i el començament del 2024 està emmarcat en un context de tensió geopolítica i una crisi ecosocial que no para d’advertir-nos que cada cop tenim menys temps i que necessitem incorporar una mirada global per transformar les bases que ens han portat a aquesta situació, entre les quals hi ha la desigualtat de gènere.
Necessitem més revolució, una revolució ideològica que acabi amb les premisses que naturalitzen la desigualtat i que ens restringeixen a un petit lloc al món. Una revolució social que identifiqui i prioritzi les persones, el planeta i les seves necessitats davant dels desitjos i privilegis d’uns quants. Una revolució econòmica que abandoni la lògica del creixement infinit i incorpori la lògica de la sostenibilitat i el bon viure. Una revolució que impedeixi l’abús de poder i de força davant d’un món ple de “matons” que exerceixen sense importar-ne les conseqüències.
Necessitem més feminisme per ampliar la mirada i corregir les desigualtats estructurals, incorporar la cura com una qüestió social prioritària a què respondre des de la coresponsabilitat i estableixi un altre marc de relacions de poder on es prioritzi abolir privilegis i es fomenti el diàleg i la construcció col·lectiva de les solucions.
Necessitem més pau perquè des del discurs de l’odi només es destrueix l’altre, el diferent, al qual se li nega la seva humanitat per poder-lo agredir, com hem vist al llarg de la història. Perquè la guerra impossibilita la vida i accelera la destrucció del planeta. Perquè la ràbia sense consciència s’adreça sempre al més feble que no és el responsable de la frustració que percep la societat.
Avui des d’Esquerra Unida volem denunciar el capitalisme i l’imperialisme com els marcs que sostenen la desigualtat i l’explotació de les persones i el planeta. Volem denunciar l’OTAN com a eina per fer-ho i volem denunciar el genocidi palestí que està sent executat sense que el nostre govern exerceixi i representi el que cada dia es crida als carrers de les nostres ciutats i pobles que clamen contra aquesta matança.
Aquest any les feministes volem posar en valor la lluita històrica de les dones per la pau, i denunciem el desplaçament forçós de milions de persones sense que es desenvolupi una veritable política de suport a les persones refugiades. Per evitar-ho i garantir la pau, continuarem lluitant contra el poder corporatiu de les empreses transnacionals i el seu paper en l’augment de la militarització de les fronteres. Però també contra l’auge de l’extrema dreta que utilitza el neoliberalisme en el desenvolupament més depredador. Pel capitalisme i el patriarcat hi ha cossos i vides que valen menys i així es normalitza la violència contra les dones, les persones racialitzades i migrants o qualsevol que pensi diferent.
La desigualtat que denuncia el feminisme és estructural i global, assentat i sostingut per un sistema capitalista i patriarcal, l’objectiu del qual és obtenir beneficis per a uns quants a costa de la resta de les persones, però actuant més durament sobre les més vulnerables i oprimides, que acaben sent les dones en tota tota la seva diversitat (migrants, racialitzades, trans, amb diversitat funcional, joves i grans).
Un sistema que per continuar mantenint- se necessita que les dones tinguin cura de manera gratuïta i segueixin criant per aportar mà d’obra. Busquen fomentar la natalitat controlant el cos de les dones, en lloc de possibilitar els suports que permetin a les persones desenvolupar el seu projecte de vida i que s’hi pugui incloure tenir una família si així es vol, sense necessitat de sacrificar- ho tot.
Per això seguirem exigint el compliment de la llei 1/2023 de 28 de febrer sobre drets sexuals i reproductius, ja que un any després seguim veient com les comunitats autònomes bloquegen la llei, impedint- ne el desenvolupament total. Una llei que pretenia eliminar els obstacles a què s’enfrontaven les dones a l’hora d’exercir el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs, garantir l’educació afectiva sexual i avançar en drets relacionats amb els nostres cossos.
La sostenibilitat de la vida és responsabilitat de la societat en conjunt, però l’organització social de les cures continua sent capitalista i patriarcal. La resolució de les cures recau sobre les llars i de manera principal sobre nosaltres, les dones, de manera gratuïta i “per amor”, però quan surt al mercat ho fa en condicions de precarietat absoluta, per la qual cosa el resultat és un repartiment del treball de cures basat en la desigualtat de gènere, ètnia i classe social.
Per això necessitem més feminisme, per construir una societat que respongui a les necessitats de les persones, però no a costa del projecte de vida de les dones.
Aquest 8 de març necessitem la implicació, no sols de totes les dones, sinó també dels homes, en la lluita feminista.
Aquest 8 de març estarem al costat de milers de dones i homes als carrers, reivindicant feminisme per viure i reivindicant la necessitat que continuem avançant en drets i apostant per un repartiment just i democràtic de totes les feines, especialment les feines de cures que seguim sostenint les dones de manera no reconeguda i invisible.
Perquè sabem que el feminisme és l’exemple que es poden canviar les coses des de baix, reclamem una revolució feminista com a alternativa transformadora per a una societat, justa, lliure solidària i igualitària, en què puguem viure sempre en pau.
Aquest 8 de març, PAU, FEMINISME I REVOLUCIÓ.
