1r de maig 2025 | Sobirania, democràcia i vida digna

La primera condició per poder garantir els nostres drets socials i democràtics i gaudir d’una vida digna és la pau. Aquest Primer de Maig, Dia Internacional del Treball, es caracteritza per l’agudització de la guerra comercial i l’escalada militarista imposada arreu del món pels Estats Units, amb el suport internacional de totes les forces reaccionàries i d’extrema dreta que avui lidera Donald Trump.

L’actual escalada bel·licista i l’onada reaccionària responen a la necessitat del capitalisme dels EUA de frenar el seu declivi econòmic per mantenir la seva hegemonia mundial. Per aconseguir-ho, l’imperialisme encoratja les forces més reaccionàries i bel·licistes. Pretenen imposar el seu domini a tota la humanitat de forma obertament despietada i brutal, mitjançant el xantatge, l’amenaça i la cursa armamentista, posant en perill l’existència mateixa de la humanitat.

En aquest context perillós, la Comissió Europea i l’OTAN, liderats per personatges infames i sinistres com Ursula Von der Leyen i Mark Rutte, també volen imposar a tots els països de la Unió Europea la seva pròpia agenda bel·licista, inventant falses amenaces de guerra d’altres països. Tot per complir amb els objectius de despesa militar imposats a través de l’OTAN pels Estats Units i pel complex militar industrial.

És curiós que aquesta política de rearmament, sancions i aranzels de la CE i l’OTAN es justifiqui amb una suposada amenaça d’invasió russa a Europa, o assenyalant la República Popular de la Xina com a enemic sistèmic, quan les principals amenaces econòmiques i militars provenen dels Estats Units. Són els EUA qui imposen una política aranzelària agressiva, amenacen amb envair Grenlàndia o exigeixen que els països membres de l’OTAN augmentin la seva despesa militar fins al 5% del seu PIB.

A més, els dirigents polítics al servei del gran capital nord-americà no contemplen que aquesta enorme despesa militar la financin les grans empreses europees o les rendes més altes de la societat. Volen que surti de les nostres butxaques. I, per aconseguir-ho, no dubtaran a imposar brutals retallades socials, laborals i polítiques, atemptant directament contra els pobles i la classe treballadora de tot el continent.

Esquerra Unida, com a força política integrant del govern progressista, no comparteix les declaracions del president Pedro Sánchez d’augmentar la despesa militar fins al 2% del PIB. Per això, treballarem perquè el PSOE no segueixi pel camí de l’escalada militar. Una escalada militar que implicarà grans retallades socials, laborals i que donarà més ales a la reacció i al feixisme.

La nostra posició en aquest sentit és ferma i així va quedar demostrat la setmana passada, oposant-nos a qualsevol tipus de col·laboració del Govern amb el genocidi sionista contra el poble palestí. Vam pressionar i vam obligar el PSOE a complir el que s’havia acordat al Consell de Ministres.

Per a Esquerra Unida, com a força que va néixer a l’escalf de la lluita per la pau, contra l’OTAN, en la lluita per la democràcia i el socialisme, és fonamental advertir la societat que les forces de la guerra i el feixisme són dues cares de la mateixa moneda, que ja són una realitat que s’estén per les nostres societats i institucions i que representen una amenaça per als nostres drets socials i llibertats polítiques.

És imprescindible passar a l’ofensiva amb la màxima unitat de l’esquerra i del moviment obrer per derrotar aquesta perillosa deriva militarista i reaccionària. Per això, el nostre compromís amb la unitat de l’esquerra és, com sempre ha estat, inquebrantable. Però aquesta ha de donar-se sobre la base d’un programa de transformació i d’avenç democràtic i social.

L’escalada bèl·lica només s’aturarà aplicant, sense complexos, polítiques valentes des de les institucions que beneficiïn la majoria treballadora. Però, sobretot, s’aturarà mitjançant l’organització i la mobilització social més àmplies possibles, als centres de treball i d’estudi, als barris i pobles, amb els sindicats i amb els moviments socials.

Aquestes polítiques no avançaran si es manté la subordinació dels nostres interessos als dels EUA. Tampoc si es persisteix en l’augment de la despesa militar, si es continua dins de l’OTAN o si les bases militars nord-americanes es mantenen al nostre país. És hora de treballar per la pau i apostar per un món multipolar basat en la cooperació, en la diplomàcia i en la seguretat humana.

És hora de continuar treballant per aprofundir la democràcia, per recuperar i avançar en llibertats polítiques, i continuar acumulant forces cap al nostre horitzó republicà i socialista.

Recuperar la nostra sobirania a través de la reindustrialització amb un sector públic fort, sobretot en sectors estratègics com l’energia i la banca. Millorar i ampliar els serveis públics. Apujar salaris, pensions, prestacions i subsidis per fer front a la inflació. Reduir la jornada laboral. Treball indefinit i digne contra la precarietat, especialment de la joventut, les dones i les persones migrades. Reforçar el paper dels sindicats davant la patronal a les empreses i en la negociació col·lectiva. Per la intervenció pública i la regulació per prioritzar el dret a l’habitatge davant l’especulació. Per una fiscalitat justa i progressiva perquè pagui realment qui més té.

Un any més, i avui més que mai:
Visca el Primer de Maig!
Visca la lluita de la classe obrera!