Esquerra Unida Catalunya escull la seva nova direcció Col·legiada
L'òrgan executiu d'EUCat estarà format per dotze persones, a més dels co-coordinadors Núria Lozano i Eduard Navarro.
Esquerra Unida Catalunya escull la seva nova direcció Col·legiada
A la Coordinadora Nacional es van presentar també el document polític i els estatuts definitius, amb les esmenes aprovades a l’Assemblea Constituent.
Esquerra Unida Catalunya va celebrar ahir la primera Coordinadora Nacional després de la seva Assemblea Constituent. En aquest òrgan va resultar escollida la Comissió Col·legiada, que és l’òrgan executiu que haurà de dur a terme la tasca del dia a dia de l’organització.
La nova Col·legiada estarà integrada per dotze persones, a més dels co-coordinadors Eduard Navarro i Núria Lozano. Entre les responsabilitats més destacades, Diego Hernández serà responsable d’organització, Toni Salado d’institucional, Ana González -regidora a L’Hospitalet- de municipalisme i el regidor de Blanes Miky Corregidor, de comunicació.
La resta de la Col·legiada queda integrada per Irene Aldabert, Fátima Alías, Antonio Baños, l’alcalde de Montornés del Vallès José Montero, Eduardo Núñez, Carla Perucca, Joan Salmerón i Laura Seijo. Tanmateix, el diputat Joan Mena, portaveu de Catalunya En Comú, serà l’enllaç amb el Congrés dels Diputats i el Grup Parlamentari Confederal UP-ECP i David Prieto assumirà la responsabilitat de transició ambiental i social.
A la Coordinadora Nacional es van presentar també els documents polítics i d’estatuts definitius sorgits de l’Assemblea Constituent incorporant les esmenes aprovades. Els eixos vertebradors d’aquests documents són l’aposta per la república federal plurinacional com a solució al problema territorial, la unitat política i electoral de les esquerres transformadores i el treball en xarxa amb el sindicalisme de classe i els moviments socials, amb especial atenció al feminisme i l’ecologisme.
Tanmateix, EUCat reafirma el seu compromís amb el projecte federal d’Izquierda Unida, amb l’aposta estratègica amb una Catalunya en Comú més amplia i plural i el seu històric lligam internacional amb el Partit de l’Esquerra Europea, entenent aquest com a la millor l’eina de transformació social a Europa i de coordinació amb la resta de les esquerres europees.