Per una Catalunya d’esquerres, justa i solidària

Aquest any, celebrem aquest 11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya, en un moment històric marcat per l’ascens de les idees de dretes i d’ultradreta a Catalunya, Espanya, Europa i el món. És, doncs, un moment per cridar amb més força a la presa de consciència dels treballadors i treballadores d’aquest país per encarar els reptes que entoma la nostra societat i convertir-los en font de progrés. Per construir una Catalunya que recuperi l’estat del benestar, els serveis públics de qualitat, la justícia social i la solidaritat entre els pobles. És aquesta també la manera de reivindicar una realitat nacional pròpia d’una societat avançada.
Estem a les portes d’un nou any electoral i això explica, en part, l’increment d’una agitació política i una polarització que està crispant a la nostra societat. La proliferació de “bulos”, desinformació, missatges d’odi, populismes i identitarismes enterboleix un debat polític ja força deteriorat. Les enquestes ens diuen que gairebé un 30% de l’electorat podria optar a les pròximes catalanes (2028) per formacions d’ultradreta o feixistes (AC i VOX). Catalunya mai ha tingut aquest escenari polític i cal fer una reflexió col·lectiva com a societat per tal d’entendre que ens està passant.
Hi ha elements subjectius que ho podrien explicar com ara la frustració i la polarització política que va deixar el procés independentista o l’ofensiva neoliberal i ultradretana que ara mateix està arrasant el món occidental. Una ofensiva que cal denunciar i que defensa els interessos d’uns pocs, fonamentalment de l’imperialisme dels Estats Units, que veuen com el seu poder global, la desigualtat que volen imposar, no és sostenible sense la manipulació informativa, la coerció econòmica i la guerra.
Però, també hi ha elements objectius, com la incertesa econòmica respecte al futur, el repte que representa un món amb canvis accelerats (canvi del model productiu, l’eclosió de l’IA, l’emigració,…) o qüestions més concretes com l’increment de preus, la degradació dels serveis públics o el problema de l’accés a l’habitatge. Resulta una contradicció que mentre els números macroeconòmics són aparentment bons, la percepció social sigui de dificultat i empitjorament de les condicions de vida. Senzillament: No s’està repartint la riquesa.
Davant tot això, Catalunya ha de reaccionar i revisar el seu model social i econòmic. Catalunya ha estat històricament un pol econòmic i industrial de gran importància, la inèrcia que ens porta a ser només una economia basada en el turisme massiu no pot acabar bé. Cal una economia puntera, diversificada, innovadora que sostingui drets laborals i socials, serveis públics de qualitat. Un veritable estat de benestar.
Hem de ser conscients que Espanya és, avui, políticament un dels pocs bastions de governs progressistes que queden a Europa, per això davant del projecte “sociovergent” del govern Illa i l’avenç de l’extrema dreta d’Aliança Catalana i Vox, és imprescindible defensar una Catalunya progressista, inclusiva i solidària.
Reivindiquem una Catalunya plural i diversa: una nació on hi cabem totes. Davant de l’agitació feixista i racista que ha revifat a causa de la crisi a Ceuta, seguim posant en valor les consignes “Catalunya, un sol poble” i “catalana és qui viu i treballa a Catalunya”. Seguim el fil de les generacions de catalans i catalanes que, de vegades arribant de molt lluny, van posar el seu esforç al servei de la construcció de la Catalunya que avui coneixem.
Des d’EUCat, com sempre hem fet, cridem a la unitat de les esquerres i dels treballadors i treballadores d’aquest país. Cal construir un front ampli que defensi les llibertats socials, nacionals i democràtiques. Contra la barbàrie feixista, classista, racista, sexista… cal alçar la bandera de la democràcia i la convivència, la solidaritat, el feminisme i la Pau.
En aquest sentit, no ens podem estar, aquest 2026, de recordar que aquest any també commemorem els 90 anys del naixement del PSUC i els 40 anys de la creació d’IZQUIERDA UNIDA (IU). Tenim història i tenim futur.
Finalment, com cada 11 de setembre, també recordem amb dolor i dignitat l’assassinat de Salvador Allende, president democràtic de Xile, assassinat el 1973 per un cop d’estat feixista amb el suport de l’imperialisme nord-americà. El seu llegat ens ensenya que el socialisme és possible, però que cal defensar-lo amb la unitat del poble i la solidaritat internacionalista.
Per tot això, aquest sempre ha estat el nostre compromís i la nostra lluita. Sabem que davant l’avenç de la dreta i la ultradreta no n’hi ha prou amb lamentar-nos ni tampoc amb esperar que les coses canviïn per sí soles. Cal organitzar-nos per sumar forces i tornar a posar al centre la vida de la majoria social. Cal que recuperem la confiança en la política com a eina de transformació i entendre que els drets que avui tenim son fruit de moltes lluites i que, si no els defensem els poden prendre.

Visca la Catalunya solidària i de la classe treballadora!

Comissió Col·legiada d’Esquerra Unida de Catalunya