La pau és el camí – Manifest

Assistim a una onada militarista sense precedents a Europa. Davant d’una guerra a Ucraïna que mereixia tots els esforços polítics per aconseguir la pau, el que veiem és una escalada bèl·lica que res té a veure amb la defensa de la vida, dels drets humans ni amb la seguretat compartida que necessitem i volem construir.

L’anunci de l’augment estratosfèric en defensa de 800.000 milions d’euros per part de la Comissió Europea és una barbaritat. Un pas suïcida cap a una escalada armamentista que només augmenta el risc de guerra i s’emporta recursos públics imprescindibles per al nostre desenvolupament humà. Això és l’escalada bèl·lica: no és només el rearmament, sinó la naturalització d’un llenguatge que el justifiqui que avança la possibilitat de la guerra com una cosa assumible, justificable i fins i tot desitjable, si ens atenim al furor bel·licista d’alguns líders europeus.

Perquè no hi hagi la possibilitat d’una guerra en el futur cal fer camí per evitar-la i no ignorar les conseqüències d’una escalada inhumana i irresponsable. Hem de frenar una carrera armamentista que ens porta a una economia de guerra que augmenta les diferències entre països, obstaculitza la cooperació, deté el progrés socioeconòmic, consolida la política de blocs i alimenta l’extrema dreta.

• Pau a Ucraïna ja: És el moment de redoblar esforços per un alto el foc immediat a Ucraïna i establir les bases per a una pau duradora. Hi ha hagut i hi ha propostes de pau. La UE hauria de secundar totes les propostes de negociació per posar fi al conflicte que ha costat un milió de morts i ferits, segons The Wall Street Journal, i establir negociacions per acordar una pau duradora en el nostre continent. I hi ha bases per això, començant un alto el foc i cridar a una Conferència Internacional de Pau tal com han proposat Brasil, la Xina, Sud-àfrica o Mèxic.
• Propostes de seguretat comuna i compartida: Europa necessita una política de seguretat i defensa pròpia sota l’ègida internacional i les Nacions Unides. De fet, l’OSCE, l’Organització per la Seguretat i la Cooperació Europea es va crear per a això i enguany, que compleix el seu 50 aniversari, pot ser un bon moment per a establir una estratègia de cooperació i seguretat autònoma, sobre la base del dret internacional i els drets humans com a manera de resoldre els conflictes. La construcció d’un nou sistema de seguretat comuna i compartit sobre les bases de les següents premisses recollides en la Carta de les Nacions Unides, l’acta final de Hèlsinki de 1975, la Carta de París de 1990 i l’informe Olof Palme de 1982:
• La renúncia a l’ús de la força per a resoldre controvèrsies o conflictes.
• Desaparició/Abandó de l’OTAN i replegament de totes les bases estatunidenques desplegades a tot el món.
• El dret dels pobles a triar la forma de govern. El dret inherent a la sobirania i la inviolabilitat de les fronteres.
• El foment de la cooperació i el desarmament.
• El respecte als drets humans i de les llibertats fonamentals.
• Assegurar a totes les persones les millores de les condicions de treball, el progrés econòmic i la protecció social.
• L’exercici del poder polític, econòmic i cultural, no com a forma de domini d’uns estats sobre els altres estats.
• Reducció de la despesa en armament augmentant la despesa social i l’ajuda al desenvolupament.
• Promoure un Tractat Internacional de Prohibició i Destrucció Ecològica de tot l’arsenal nuclear mundial.
• Reforma democràtica de les Nacions Unides.
• No fan falta més armes: A l’argument obvi que si s’augmenta la despesa militar es sostraurà d’altres partides desesperadament necessitades d’increment (educació, sanitat, R+D+I, energia sostenible o lluita contra la pobresa) afegir que militarment no hi ha cap necessitat: en el món en general i a Europa en particular no falten armes. De fet, en sobren.
  Si Europa fos una sola nació, seria la segona potència militar del planeta. Segons SIPRI (Institut Internacional d’Estocolm per la recerca de la Pau) només entre 2019 i 2023 Europa gairebé va doblar les importacions de grans armes (+94%). La despesa militar ja se situava en 2023 en el seu nivell més alt des de la caiguda de la Unió Soviètica després de nou anys consecutius d’augment, i les cent principals empreses bèl·liques ingressen ja un 14% més que en 2015. Els senyors de la guerra s’estan enriquint a costa de l’escalada bèl·lica.
• A qui beneficia els 800.000 milions de despesa en defensa?: Entre 2022 i 2023, el 63% de totes les comandes de defensa de la UE es van fer a empreses estatunidenques, segons dades de la mateixa UE. La indústria militar està molt concentrada en poques empreses. El 80% del sector de defensa espanyol està en mans de cinc empreses. Als Estats Units, les 5 empreses que lideren el sector i que estan entre les empreses militars més grans del món, són propietat de fons d’inversió, els mateixos que tenen participacions en les empreses militars europees i espanyoles. Els diners que pretenen llevar de la despesa pública acabarà en mans dels multimilionaris amos dels fons d’inversió estatunidencs. És indecent. Per això, des d’IU proposem que aquest 5% del PIB que els senyors de la guerra exigeixen, es dediqui a inversió social.
• Reprendre la llarga tradició de lluita per la pau: Lluitar avui per la pau és fer-ho per un segle XXI multipolar, en defensa d’una Europa de drets, pacífica i autònoma enfront d’aquesta nova guerra global a la qual volen abocar-nos. Lluitar avui per la pau és fer-ho per u món multipolar i perquè el dret internacional estigui per sobre de les aliances militars. Defensar la pau és també lluitar contra canvi climàtic, a l’ésser la indústria militar un assassí climàtic. Només cal recordar que solament la indústria militar estatunidenca emet més CO₂ que 100 països junts.

Per tot això IU rebutja qualsevol augment de la despesa militar, demana al Govern d’Espanya que encapçali les propostes de pau, rebutja l’enviament de tropes o armes que són benzina pel conflicte a Ucraïna i advoca, com sempre ha fet, perquè Espanya surti de l’OTAN i per la construcció des de l’OSCE, d’una política de seguretat comuna i compartida que garanteixi una pau duradora i justa en el nostre continent i en el món.

Som molts els que entenem i defensem que la seguretat no va de murs i pistoles, sinó de garantir llibertats i drets, que sabem que seguretat és tenir cobertes les necessitats bàsiques i que els altres països també les tinguin, que les bombes no solucionen problemes i que cada vida importa. Si alguna cosa vam aprendre de la pandèmia de la COVID va ser precisament que la nostra seguretat depèn del fet que els altres també se sentin segurs.

IU crida a treballar per la pau i a mobilitzar-nos per a defensar-la. És el moment de passar a l’ofensiva i defensar la pau com l’únic camí.